Història de Catalunya a l'Edat Mitjana

Publicat el: 17/02/2018 | Actualitzat el:

La història de Catalunya a l’Edat Mitjana comprèn una etapa tan extensa com diversa. Seguint els cànons tradicionals, l’Edat Mitjana s’inicia al 417 amb la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident i s’acaba al 1492 amb el descobriment d’Amèrica, però a Catalunya aquestes dates són una mica diferents.


L’amplíssim període històric de l’Edat Mitjana de Catalunya comprèn una etapa tan extensa com diversa. Seguint els cànons tradicionals, l’Edat Mitjana s’inicia al 417 amb la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident i s’acaba al 1492 amb el descobriment d’Amèrica.
El buit polític deixat per l’Imperi Romà va ser ocupat, a la península Ibèrica pel regne Visigot. Va ser aleshores quan Bàrcino, l’actual Barcelona, es convertí en seu episcopal i adquirí certa notorietat. Però la invasió àrab de la península va comportar un període de prop de 100 anys de dominació musulmana, fins que Carlemany organitzà campanyes de conquesta de Girona i Barcelona. S’establiren una sèrie de comtats d’obediència a l’Imperi Carolingi, que però amb el temps es van desvincular dels francs i passaren a esdevenir independents de facto.
A partir d’aquell moment els comtats catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat. A partir dels segles XI-XII s’inicia l’època d’esplendor de la Catalunya medieval i els segles de màxima expansió territorial per la Mediterrània.

Lectures per seguir el curs d'Història de Catalunya a l'Edat Mitjana:

  1. Els precedents: El Regne Visigot, la invasió musulmana i la conquesta carolíngia
  2. Els comtats francs a la Marca Hispànica (fi s.VIII-987). La institució comtal i la seva projecció territorial
  3. Economia i societat pre-feudal a la Catalunya comtal
  4. El paper de l'Església. L'organització territorial eclesiàstica (segles IX-XI)
  5. El procés de feudalització: la transformació de l'aristocràcia en la noblesa i la nova pagesia
  6. Política a la Catalunya feudal: de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I
  7. El marc jurídic: Constitucions de Pau i Treva i els Usatges
  8. Els grans comtes de Barcelona. La unió amb Aragó. La conquesta de la Catalunya Nova
  9. Alfons, comte de Barcelona i rei d'Aragó. Muret, el fracàs occità. Els inicis de la renovació urbana
  10. L'expansió mediterrània política i comercial: Sicília, Sardenya i Mediterrani oriental
  11. L'evolució política: institucions reials i locals (1214-1339)
  12. La plenitud econòmica: relacions entre pagesos i senyors i auge de l'economia urbana (1200-1350)
  13. El naixement i consolidació de la literatura catalana i l'emergència de les Universitats
  14. La decadència política de Catalunya: Pere el Cerimoniós, els darrers reis de la Casa de Barcelona i el Compromís de Casp
  15. La crisi de la baixa edat mitjana: pesta negra, davallada demogràfica, revolta dels remences i crisi del comerç internacional
  16. La Casa dels Trastàmares: Ferran I, Alfons el Magnànim, Joan II i Ferran II
  17. Bibliografia