L'Europa de Bismarck i els estats-nació liberals

Publicat el: 15/03/2018 | Actualitzat el:

Una vegada passat el període de les revolucions durant la primera meitat del segle XIX Europa s’encamina cap a la construcció d’un sistema d’equilibri de poder entre les diferents potències europees que tingué com a principal promotor i arquitecte el canceller alemany Otto von Bismarck.


Una vegada passat el període de les revolucions durant la primera meitat del segle XIX Europa s’encamina cap a la construcció d’un sistema d’equilibri de poder entre les diferents potències europees que tingué com a principal promotor i arquitecte el canceller alemany Otto von Bismarck. L’objectiu del canceller alemany era l’aïllament de França i Gran Bretanya com a líders polítics d’Europa i l’aliança pangermanista permanent amb l’Imperi Austrohongarès amb l’objectiu de fer d’Alemanya una potència incontestable al continent.

Formació i consolidació dels estats burgesos. L’Estat-nació en el sistema Bismarck del segle XIX

Qualsevol fenomen del nacionalisme s’ha d’estudiar en el seu propi context i en el context històric. No ens podem fiar de les grans construccions teòriques que ens vulguin explicar el fet nacional. Les grans corrents del pensament del segle XIX recullen el fet del nacionalisme en la seva doctrina:

  • Liberalisme: pels liberal el poder està en mans del poble. La nació com a tal és la que determina el govern. Es vincula l’Estat a la nació (el poble). Així doncs la nació s’articula com a Estat.
  • Romanticisme: moviment d’origen alemany, per ells la nació seria l’esperit del poble, l’ànima, allò que anomenen “volkgeist” format per la llengua, els seus costums, tradicions, història… Influirà molt en el catalanisme del XIX, la Renaixença.
  • Marxisme: el nacionalisme per ells és una qüestió polèmica. Marx i Engels no el tracten gaire en els seus tractats. Marx veu que hi ha una sèrie de poblacions amb trets comuns. El nacionalisme seria una categoria històrica, que es dóna en un moment històric, en ple desenvolupament del capitalisme. En la lluita de classes el nacionalisme és un tema subaltern.
  • Aportacions de Lenin: introdueix el concepte de l’autodeterminació, com un element revolucionari. Això ho feia pel potencial que tenia per la URSS.

Els tres grans períodes al segle XIX

Primera etapa: 1815-1848

Durant aquest període, després de les Guerres Napoleòniques, Europa viu unes dècades on conviuen les revolucions liberals de 1820, 1830 i 1848, amb els continus intents de les monarquies per restaurar el vell ordre absolutista. Les revolucions de 1830 i 1848 fan emergir els sentiments nacionals de les nacions.

Segona etapa: 1850-1870

Fracassa la revolució de 1848 i les barricades populars, entre els anys 1850 i 1870 el liberalisme i el nacionalisme arriben a la seva consolidació amb la creació dels Estats nacionals. Característiques:

  • Per construir un estat no cal ser un nacionalista radical. La consolidació dels estats es farà des del conservadorisme. Qui va portar la unificació d’Alemanya i Itàlia va ser el sector conservador.
  • La revolució de 1848 posa de manifest el perill que portava el moviment popular. El nacionalisme es farà més amb el recurs de la diplomàcia, la guerra. Qualsevol cosa que no comporti la implicació el moviment social. La guerra era el gran instrument per beneficiar uns quants.

Tercera etapa: 1870-1914

S’hi donen dos fenòmens: el reforçament de les nacions-estat consolidades i el sorgiment del sentiment de pertinença a un país. Els estats europeus cada vegada més giren cap a posicions conservadores i reforcen un patriotisme molt vinculat a ideologies de dreta. I lligat a les crisis econòmiques de finals de segle, els estats defensen polítiques comercials proteccionistes.
L’exaltació dels valors nacionals i els seus símbols afavoreix els postulats més conservadors. I aquesta exaltació nacional arriba al 1914 amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial. És un nacionalisme que justifica l’imperialisme. Es vincula l’expansió colonial, amb l’imperialisme i l’orgull nacional.
Però també durant aquest període sorgeixen els sentiments nacionals de comunitats sense estat. El nacionalisme va tenir dues derivades. Per un banda, el reforçament dels grans Estats-nacions i per l’altra l’aparició d’aspiracions nacionalistes a les nacions sense estat que reclamaven els seus drets lingüístics i històrics, plantejaven qüestions com el reconeixement dels elements diferencials, l’autonomia i la independència.

El creixement de l’estat-nació i els elements de cohesió

A l’Antic Règim el poder estava parcel·lat en mans dels senyors feudals aristocràtics. Amb l’Estat-nació liberal això desapareix. S’estructura un territori sota un sistema de govern liberal i un Estat responsable que funcioni el país. Per diversos motius:

  • Raó econòmica
  • Cohesió de la nova realitat
  • Control de:
    • L’administració. Estat operatiu quan genera una administració. Genera llocs de treball.
    • Ensenyament. Cultura per tothom. Qui serà l’encarregat? L’estat.
    • Policia. Sistemes policials. L’estat unifica les policies. L’estat té el monopoli de la violència.
    • Exèrcit. Representació de la nació. Prestigi nacional. Concepte de l’opinió pública.

La Gran Bretanya: auge i decadència de l’època victoriana

Al segle XIX la gran protagonista de la política anglesa va ser la reina Victòria. Del seu regnat deriva que es conegui aquest període com “l’època victoriana”. Una època de gran prosperitat econòmica per Anglaterra, de bon funcionament de les institucions, de la creació d’una consciència moral comuna, de sentiment de seguretat en la nació i d’orgull patriòtic pel fet imperial.

Les bases econòmiques de l’hegemonia victoriana i els inicis de la seva caiguda

Al segle XIX Gran Bretanya era el primer país industrialitzat. Per la Gran Bretanya es produí una arrancada econòmica espectacular. Al 1851 es celebrava la Primera exposició Universal a Londres, amb edificis tan significatius com el Crystal Palace. Amb l’Exposició Universal s’inaugura el que significarà al segle XIX Anglaterra, una nació pròspera.

El Palau de Vidre construit en ocasió de la Primera Exposició Universal de Londres al 1851

El Palau de Vidre construït en ocasió de la Primera Exposició Universal de Londres al 1851


Per què?

  • La Gran Bretanya gaudia d’una posició central econòmicament parlant.
  • Era l’economia dominant. 1800-1870, període d’alça  de preus constant. Li afavoreix la política del lliurecanvisme.Tots els intercanvis comercials els són favorables.
  • És el principal centre financer on es genera capital.
  • De Gran Bretanya surten els invents que faran possible la revolució industrial a Europa. Tots els industrials europeus hi aniran per copiar els invents.
  • Els seus productes manufacturats no tenen competència ni en qualitat ni en preu.
  • La Gran Bretanya és la gran estimuladora del comerç mundial. Ara l’important són els agents comercials > les companyies comercials britàniques.

Però la crisi econòmica de final de segle suposa per la Gran Bretanya que altres països entren en l’escena econòmica i també el sorgiment d’una nova potència mundial, els Estats Units d’Amèrica, que es farà molt evident a partir de 1917.

L’Anglaterra victoriana, una societat de classes i commocions socials

Fotografia de la reina Victòria

Fotografia de la reina Victòria


La Gran Bretanya va ser la societat que més transformacions socials va tenir al llarg del segle XIX. Van coincidir:

  • Canvis en el món rural, que poc a poc va desapareixent.
  • Moviment del cartisme, que va ser una insurrecció social, no arribà a revolució per poc.
  • La llei de pobres de 1850, millorava les condicions de vida del poble britànic i les seves condicions laborals. La llei es va aconseguir gràcies a la pressió sindical dels obrers britànics. Es van produir multitud de vagues legals.

El paradigma del règim polític liberal

La Gran Bretanya era un model de sistema liberal al segle XIX. Un país que desenvolupa el seu sistema polític a partir de les revolucions del segle XVII. Comptava amb 5 institucions:

  • Parlament: de tradició medieval. Té dues cambres, dels comuns i dels lords, en un sistema bicameral. La cambra dels comuns cada vegada tindrà més importància
  • Govern de gabinet: presidit per un Primer Ministre responsable d’un equip ministerial.
  • Oposició: característica institucional. Crític al govern i alternativa. Es crea la figura del cap de l’oposició.
  • Partits polítics: representació del govern o l’alternativa. Organització que reunirà els partidaris d’una posició i els seus representants.
  • Monarquia: representada per la reina Victòria, amb un paper institucional polític conciliador. No governarà. Passa de ser rei a dipositari de la nació, icona de Gran Bretanya

A través de reformes polítiques al 1867 i 1984 es va eixamplant el cos electoral. Les classes mitjanes podran votar. El sistema de partits bipartidista es trenca al 1900 quan entra al Parlament per primera vegada el Partit Laborista (partit socialista anglès).

Política exterior i colonial

La Gran Bretanya és la gran potència del segle XIX i actua com la policia del món. Domina l’escena internacional gràcies a la seva força naval, al comerç i l’imperialisme. El seu Imperi és motiu d’orgull nacional.

Força naval

La Marina britànica, la Royal Navy és la més important del món. Té pràcticament el domini de tot el món. En preparació i coneixement. La Marina és un lloc de prestigi britànic. La presència britànica a certs llocs estratègics que fa que la Gran Bretanya tingui un cinturó per tot el món amb enclavaments territorials. A més té el domini dels mars.

Diplomàcia britànica

Diplomàcia de la intervenció però sense compromís. La Gran Bretanya intervé en tots els conflictes però no es compromet mai en cap conflicte.

Comerç

Política comercial lligada al poder polític. Pràctica el lliurecanvisme: servirà als interessos britànics.

Imperialisme

Interessos econòmics i d’estratègia política. Necessitats d’aquest orgull nacional.

El triomf dels valors victorians

La societat victoriana és sinònim de determinats valors: una moral estricta, un puritanisme exagerat, la hipocresia. També per ser elitista i plena d’aparences. Els seus valors van dirigits a les classes altes però aspira a influenciar a les classes populars, perquè segons diuen “el poble si vol ascendir socialment ha de millorar la seva aparença“.
La moral victoriana és utilitzada per controlar la gent i eliminar els comportaments considerats “heterodoxos”. Així s’utilitzà la religió per inculcar un puritanisme malaltís, amb un perpetu sentiment d’obligació, de respecte a Déu i del sentit del deure. També s’utilitzà la família, com element d’estabilitat social. Quan l’obrer viu de forma miserable l’entorn de la família és clau. Família tancada dins la casa en el qual l’home és l’element important.
Era una cultura masculina. Valors de la intel·ligència, el negoci… La dona no calia que estudiés, llegís… Culte al treball. El treball agafa una dimensió religiosa. La ganduleria és vista com un vici i perdre el temps és immoral. El treball dignifica a l’home. La persona si treballa se’n surt.

La qüestió d’Irlanda

Irlanda era el problema més greu per la Gra Bretanya. Conflicte que durà tot el segle XIX i que arriba fins a l’actualitat a l’Irlanda del Nord. Situació més preocupant. Irlanda quedà annexionada al 1801 a la Corona anglesa, amb la Union Act. L’illa perdia així el seu propi Parlament a Dublín. A partir de llavors Irlanda patirà una triple subordinació:

  • Política: dependència a la Corona britànica. Eliminació de tots els drets polítics propis.
  • Econòmica: els camperols irlandesos estaran sota el control dels terratinents anglesos.
  • Religiosa: la religió de la immensa d’irlandesos era la catòlica, en canvi l’església oficial a partir del 1801 passava a ser l’anglicana. Els pagesos catòlics passaran a pagar els impostos a l’església anglicana.

En el moment que Irlanda queda sota la subordinació de la Corona britànica, es comença a generar el primer moviment nacionalista a Europa. Moviment que tindrà gran influirà als moviments nacionalistes europeus i on el nucli del seu ideari serà el greuge religiós.
El moviment nacionalista irlandès tindrà en el clergat catòlic la seva força. El primer líder nacionalista irlandès va ser Daniel O’Connell, a través de la seva associació catòlica, se’l considera el pare del moviment nacionalista als anys 30.

Daniel O'Connell defensant la derogació de la Union Act al 1844

Daniel O’Connell defensant la derogació de la Act of Union al 1844


Les lluites dels primers moviments nacionalistes aconseguiran que a partir del 1829 hi hagi diputats catòlics irlandesos al parlament britànic.
El que pretenien era derogar l’Acta d’Unió i retornar els drets polítics d’Irlanda. A la dècada de 1840 el missatge d’O’Connell serà cada vegada més moderat. A més durant aquests anys van aparèixer moviments nacionalistes més radicals.
Al 1845 la crisi econòmica a Irlanda per la “crisi de les patates” va produir unes fans espectaculars. La immensa majoria dels irlandesos moren o van als Estats Units o Anglaterra, aprofitant la demanda de mà d’obra de la industrialització anglesa. Els nacionalistes irlandesos van culpar a Gran Bretanya de la situació en que es trobava el poble irlandès.
Les revolucions de 1848 també van tenir el seu ressò a Irlanda. El moviment nacionalista va pujar de to i apostà a partir d’aquell moment per la lluita armada. Immigrants irlandesos als Estats Units funden la Germandat Feniana per ajudar econòmicament a la causa nacionalista irlandesa, que cada vegada és més important també a les ciutats. La seva base social és la catòlica. Comencen a produir-se atemptats contra interessos anglesos a Irlanda i algun cop que a Anglaterra. Acció que genera repressió, repressió que portarà més acció.
Al 1869 s’aconsegueix que els irlandesos no hagin de pagar impostos a l’església anglicana. L’estratègia parlamentaria passa per aconseguir treure diputats al Parlament anglès on mostraran els seus problemes a través de la propaganda, els discursos llarguíssims… I també s’opta per l’acció directa a través d’atemptats. La icona més important és Charles S. Parnell (mort al 1891).
En aquests anys el primer ministre anglès és William E. Gladstone. El mateix primer ministre és dóna compte que Irlanda necessita una solució política. Ho planteja amb la famosa “Home Rule” que oferia autonomia per Irlanda, però que no s’arribà a aplicar. La situació política es polaritzà a partir dels anys 1880. La Home Rule mai va triomfar. Al 1914 quedava alguna cosa acordada, però era massa tard. Hi havia sectors importants d’Irlanda que plantejaven la independència d’Irlanda.
Però Irlanda no era homogènia i al nord hi havia un sector de protestants orgullosos de ser anglesos. Quan el primer ministre va plantejar l’autonomia per la Irlanda, al nord es van començar a mobilitzar en contra. Els Irlandesos del nord, contraris a qualsevol autonomia o independència, van optar per la lluita armada.
Al 1891 mort Parnell. És un moment de canvi. El nacionalisme irlandès tenia interès en recuperar la llengua i la cultura gaèlica. El sector independentista molt radical s’anirà organitzant. Arthur Griffith crea al 1905 nova organització que reclama la independència, el Sinn Féin, que plantejava la independència d’Irlanda i la separació absoluta d’Anglaterra. Serà un moviment minoritari però molt potent.
Imatge de Dublin durant la Revolta de Pasqua de 1916

Imatge de Dublín durant la Revolta de Pasqua de 1916


La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va ser un esdeveniment fonamental per a Irlanda. La guerra d’Anglaterra contra Alemanya va ser la ocasió daurada dels irlandesos per anar contra Anglaterra i trobar ajuda amb els alemanys. Al 1916 es produïren els fets de la Revolta de Pasqua de Dublín. Al 1916 el Sinn Féin prepara una resurrecció de Dublín. Irlanda se subleva. Aquest esquema fallarà, perquè els britànics detecten contactes entre irlandesos i alemanys. Quan a la Pasqua de 1916 la revolta fracassa, els seus líders van ser detinguts, jutjats i condemnats a mort.
El Sinn Féin es converteix en un moviment molt important a partir d’aquest moment. La lluita irlandesa continua fins que al 1924 s’aconsegueix la independència d’Irlanda.

Els Estats Units d’Amèrica: el naixement d’una gran potència

Els Estats Units d’Amèrica patiran una guerra civil que enfrontarà les tres zones del país configurades a partir de l’emancipació de les colònies angleses:

  • Nord-est: zones que s’estan industrialitzant, tota la costa atlàntica, un est que s’està colonitzant. Complementarietat entre una zona i altra.
  • Est: colonitzant. Agricultura extensiva
  • Sud agrícola: el cotó el més important, el sucre, cultura del plantat, cultura feudalitzant del sud.

La Guerra de Secessió

Mapa de la participació de cada estat nord-americà durant la Guerra de Secessió

Mapa de la participació de cada estat nord-americà durant la Guerra de Secessió


Al 1850 les grans diferències entre el nord i el sud porten al país a la Guerra de Secessió Americana. Entre les causes, destacar:

  • Diferències demogràfiques. Des de finals del segle XIX el nombre d’habitats del nord i del sud és pràcticament igual. A partir de 1820 comença a guanyar el nord.
  • Diferències polítiques. Per la por que el sud té que el nord agafi importància política. Califòrnia és acceptada com a estat de la Unió. La diferència demogràfica es transforma en diferència política.
  • Diferències econòmiques. El sud és una zona que s’anirà industrialitzant, tenen demanda de la costa oest, complementarietat econòmica. Aquesta zona viu del comerç del cotó que consumeix a la Gran Bretanya, tota aquesta economia depèn de l’exterior. Són lliurecanvistes. Els del nord prefereixen el proteccionisme. La societat del sud es vesteixen més a l’estil de París, està més relacionada amb Europa. El joc d’interès s’ha de decidir al Congrés.
  • Diferències sobre esclavatge. El nord veu malament l’esclavatge al sud, comença a ser important i es fan campanyes en contra d’aquest esclavatge, és  difícil de justificar religiosament.A Europa havia moltes associacions de dones contra l’esclavatge que van ser anys després associacions de dones feministes.

“La cabana de l’oncle Tom” (títol original: Uncle Tom’s Cabin) és una novel·la anti-esclavitud de Harriet Beecher Stowe. Publicada el 1852, sovint es descriu la seva importància històrica en el context de la Guerra Civil dels Estats Units. La novel·la donava una imatge dels negres paternalista, venerable, el negre és la persona bona.
Les Eleccions de 1860 les guanya Abraham Lincoln, cop dur pel sud. Quan surt elegit Lincoln comencen els moviments per la secessió  del sud. La guerra serà un conflicte bèl·lic entre entre els vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d’onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió. Els onze estats del Sud partidaris de l’esclavitud van declarar la secessió dels Estats Units i van formar els Estats Confederats d’Amèrica (la Confederació) i lluitaven contra els Estats del nord, partidaris de la Unió.
Els estats del sud van crear un govern provisional i triaren un president: Jefferson Davis. Per la seva part, el President de la Unió (Estats Units) Abraham Lincoln assegurà que l’esclavatge no seria un problema, però que aquests estats no es podien segregar del nord.
Les hostilitats van començar el dia 12 d’abril de 1861, amb l’atac de les forces confederades a Fort Sumter, una instal·lació militar de Carolina del Sud. El nord tenia una zona demogràfica més potent, població més gran i una economia basada en l’exterior. Avantatge: la dependència europea dels productes que es feien al sud. La Gran Bretanya anava a favor del sud. Europa era aliada del sud. Puja del preu del cotó i per tant Gran Bretanya va a buscar el cotó a altres llocs, Índia i Egipte.
La guerra durà fins el 1865 i Lincoln seria assassinat el 14 d’abril d’aquest mateix any. Va ser una guerra molt dura i tècnica pels instruments que s’utilitzaren com el ferrocarril, el telègraf, armes de més precisió…
Els generals de nord i del sud eren iguals. La diferència entre Lincoln i Davis va ser que Lincoln imposà el discurs, Davis era fluix, no imposava un discurs que justifiqués la guerra. El discurs de Lincoln era que lluitava per uns valors universals i convertí la victòria del nord en una guerra de valors: es conquerí el sud per un ideal. Un discurs que s’enllaça amb una consciència nacional.
El sud perd la guerra i viurà anys de repressió. Però la guerra acaba amb l’esclavatge, comença una nova etapa. El nord no pressiona, el sud continuà sent profundament racista. El Ku Klux Klan neix precisament al 1865. Era una societat secreta legalitzada i creada per la repressió dels negres americans. El sud inaugurà la primera societat de l’apartheid, construcció de normatives, qüestió de matisos. El sud el segle XX té el mateix pes econòmic que el nord.

Creixement econòmic nord-americà

El creixement dels Estats Units al segle XIX és l’exemple paradigmàtic d’acceleració en el creixement econòmic acompanyada de la formació de l’estat-nació. Les causes del creixement nord-americà cal trobar-les en:

  • Gran abundància de recursos naturals. Hi ha de tot als Estats Units. Febre de l’Or al 1860.
  • Desenvolupament agrícola. Al llarg del XIX els Estats Units completen la conquesta de tot el territori, d’est a oest. Les produccions agrícoles i ramaderes van augmentar per la:
    • Creixent demanda
    • Viabilitat dels transports
    • Estimulació de preus
    • Tot per via extensiva. Grans praderies que posen en situació molt difícil els conreus indis.
    • Formació d’una xarxa de comunicacions impressionant que fa possible el mercat nacional. La clau és crear la comunicació nord-sud i est-oest. S’utilitzen nous canals, dics…
  • Desenvolupament industrial gràcies al creixement quantitatiu i qualitatiu.
  • El procés de producció (amb certs invents) i la organització empresarial són la clau per fer créixer la productivitat:
    • Motivada pels avenços tecnològics
    • Competència entre les empreses
    • Legislació cada vegada més favorable a la construcció de grans empreses. Finals del XIX, grans imperis, monopolis. Als Estats Units a finals del XIX es crea tota la legislació anti-trust (1890) per garantir la competència.

L’element importantíssim del creixement econòmic va ser l’augment de la demanda provocada per l’augment del consum. Per què? Bàsicament pel creixement demogràfic interior i els immigrants nouvinguts que asseguraven una creixent demanda. Com que l’economia creix la demanda de mà d’obra és més gran i el que es paga és superior a d’altres llocs. L’immigrant ràpidament pot superar el seu lloc de treball i tenir un sou més gran. Això crea una cadena: augmenta la demanda i augmenta el consum. Si el nivell de vida va pujant, es consumirà més.
Per això els Estats Units acabaran sent un país capdavanter. El nivell de consum serà l’element clau de la importància del país. Al segle XX és un element clau el consum.

Transformacions socials

El que fa diferent als Estats Units és l’arribada massiva d’immigrants, que es concentrarà a les ciutats, sobretot de la costa est. Entre els anys 1860-1900 entren 14 milions d’immigrants. Les ciutats que més creixent seran les de l’est. El grup de poder serà el blanc d’origen saxó protestant, els WASP “white and saxonic protestant”.
Aquests creixements comportaran la creació de grans centres fabrils amb molta massa industrial. Com sent un país tan industrial no es va crear cap partit polític o sindicat radical, comunista? Sí que existeix un moviment important d’idees anarquistes, comunista. Però hi havia una gran repressió sobre aquests moviments. La consciència obrera actua de forma diferent als diferents col·lectius. Fa que l’efectivitat de la lluita obrera sigui molt poc efectiva

Vida política i política exterior

Durant l’últim terç del XIX els Estats Units passen del aïllament a l’internacionalisme. A partir de 1890. Entre les raons principals es troba:

  • L’expansió en el seu propi territori s’ha acabat
  • Clima favorable al colonialisme a Europa
  • Possibilitat d’obrir mercats. País d’una certa potència econòmica o de poder tenir intercanvis
  • Desitjos incipients d’esdevenir una potència. Això implica:
  • Ser alguna cosa política internacional. Significa tenir posicions geogràfiques estratègiques i sobretot desenvolupar un orgull nacional.
  • Es posaran en funcionament a finals del XIX. Esdevindrà una nació.

1857: EUA serà “culpable” de l’obertura del comerç al Japó.
1897: s’annexionen les illes de Hawaii
1898: Guerra de Cuba, Filipines i Puerto Rico. Serà una guerra feta per la opinió pública.

L’Europa de Bismarck i el sistema d’aliances

Mapa de les aliances a Europa que van dur a la Primera Guerra Mundial

Mapa de les aliances a Europa que van dur a la Primera Guerra Mundial


Una vegada completada la unificació d’Alemanya, el canceller Otto von Bismarck es va convertir en l’àrbitre de la política internacional europea durant les dècades dels setanta i vuitanta del segle XIX. El seu principal objectiu era mantenir l’hegemonia d’Alemanya a Europa, que implicava aïllar diplomàticament a França, el seu potencial enemic, així com mantenir unes bones relacions amb Gran Bretanya, sense interferir en el seu imperi colonial, la màxima prioritat britànica. Per complir els seus objectius requeria establir una sèrie d’aliances amb Àustria-Hongria i Rússia i, d’aquesta manera, evitar que s’entenguessin amb França.

Primera etapa: 1872-1878

Comença amb l’anomenada “Lliga dels Tres emperadors” perquè la signen l’emperador d’Àustria, d’Alemanya i el tsar rus. L’objectiu de l’aliança era aïllar a França perquè no ataqués a Alemanya. Però es destruirà per la rivalitat entre Rússia i Àustria per que les dues potències volen aconseguir els Balcans. Es produeix la crisi de 1875 quan Rússia s’annexiona Bulgària. Per evitar un conflicte se celebra el Congrés de Berlín (1878), presidit per Bismarck. S’acorda:

  • Armènia segueix sota control de l’imperi Otomà.
  • Bòsnia-Herzegovina és posada sota control de l’Imperi d’Àustria-Hongria.
  • Sèrbia, Montenegro i Grècia augmenten el seu territori i es crea el Principat de Bulgària a expenses de l’Imperi Otomà.
  • Xipre és posada sota control britànic.
  • El tractat assegura a França i Itàlia la possibilitat d’ocupar Tunísia i Tripolitània (Líbia).

Segona etapa: 1879-1887

Durant aquest període Bismarck posà en marxa el segon sistema d’aliances, que passà per diverses fases:

La doble aliança (1881)

La signen de forma secreta Àustria, Rússia i Alemanya. Alemanya ajudaria a Àustria a aconseguir els Balcans i Àustria ajudaria a Alemanya contra França.

La Triple aliança (1882)

Era una aliança bastant important. Era la primera vegada que Itàlia, Alemanya i Àustria es tornaven a aliar. Itàlia volia aconseguir Albània.

Tercera etapa: 1887-1890

Durant aquesta tercera etapa es produeixen tres aliances estratègiques:

Tractat sobre el Nord d’Àfrica

Per solucionar la crisi del Marroc, perquè Alemanya i França rivalitzen per controlar el Marroc. El Marroc es dóna com a protectorat a Espanya i França, però Alemanya serà compensada amb el Camerun (territori francès). Es va aconseguir la pau.

Segona aliança

Es torna a renovar l’aliança d’Itàlia, Alemanya i Àustria

El tractat de reassegurament (1887)

Es torna a aconseguir l’aliança dels 3 emperadors, és obra de Bismarck. Els 3 es comprometien a ser neutrals en el cas:

  • Guerra entre França i Alemanya
  • Guerra entre Àustria i els Balcans
  • En el cas de Rússia i els Balcans.

En resum, a partir de 1890 fins al 1914 es canvien les aliances. Totes les nacions desconfien de les altres, provoca un clima de tensió. Totes comencen a fabricar armes. Serà el preludi de la Primera Guerra Mundial, on es conformaran dues aliances:

  • Els Estats Centrals: Alemanya, Àustria i Itàlia
  • Els Estats Aliats: França, Anglaterra i Rússia.

Lectures per seguir el curs d'Història d'Europa a l'Edat Contemporània:

  1. Europa i el món colonial a finals dels segle XVIII. La Revolució francesa i nord-americana
  2. L'Era napoleònica (1799-1815)
  3. El Congrés de Viena i la Restauració de l'ordre europeu
  4. Canvis socials i transformacions econòmiques: les revolucions industrials i l'expansió del capitalisme
  5. El liberalisme i el nacionalisme al segle XIX
  6. Les revolucions de 1820, 1830 i 1848
  7. L'expansió del gran capitalisme
  8. L'Europa de Bismarck. La consolidació dels Estats nacionals burgesos
  9. Imperialisme i relacions internacionals
  10. La Primera Guerra Mundial
  11. Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial
  12. El nou mapa territorial de l'Europa d'entreguerres
  13. Resposta revolucionària, 1917-1919. Rússia i Alemanya
  14. Els règims democràtics: Gran Bretanya, França i Alemanya
  15. Resposta a la contra, el feixisme: Itàlia
  16. Canvis al sistema imperial. El Proper Orient, India, Japó i Xina
  17. Estats Units, l'era de les pors
  18. La crisi dels 30. Nazisme a Alemanya; estalinisme a la URSS; el nou capitalisme a EUA
  19. Revisió de Versalles i reobertura del conflicte d'Europa
  20. La segona guerra mundial