El Congrés de Viena i la Restauració de l'ordre europeu

Publicat el: 23/02/2018 | Actualitzat el:

El congrés de Viena va ser la conferència entre ambaixadors de les majors potències d’Europa que va ser presidit per l’estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich i que es reuní a Viena entre l’1 d’octubre de 1814 i el 9 de juny de 1815, amb la missió de restablir l’ordre europeu.


Després de les convulsions provocades durant l’Era Napoleònica a tota Europa en la que l’Imperi francès redibuixà les fronteres del continent al seu favor, i un cop derrotat Napoleó al 1814, les potències europees havien de tornar a restablir el mapa polític, intentar controlar i eliminar les revolucions liberals que s’havien produït o es produirien en el futur i restablir en el poder les monarquies absolutes que el general Bonaparte havia desplaçat del poder. El congrés de Viena va ser la conferència entre ambaixadors de les majors potències d’Europa que va ser presidit per l’estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich i que es reuní a Viena entre l’1 d’octubre de 1814 i el 9 de juny de 1815.

El Congrés de Viena i la Santa Aliança: el nou mapa geopolític d’Europa i la restauració absolutista

Després de la derrota de Napoleó, les potències europees van intentar restablir el passat: la monarquia absoluta i la societat estamental. Després de l’època convulsa de la Revolució Francesa i les guerres napoleòniques, s’havia de reconstruir l’ordenament polític i social anterior, tornar al vell ordre europeu.
El Congrés de Viena va ser l’intent de les velles monarquies de tornar a l’època pre-revolucionària i establir un ordre “estable” als seus interessos, que aturés l’onada de les revolucions liberals. L’època de la Restauració, entre 1815 i 1848, estava basada en els següents principis:

  • Restablir la vella legitimitat monàrquica. Monarquia basada en la tradició, que s’oposava a la idea de la Nació com a voluntat popular.
  • Tornar al Govern absolutista. Restaurar poders on el monarca i el seu govern no compartien la sobirania amb els parlaments.
  • Esquema de la societat estamental. Societat basada en els privilegis, no en la igualtat. Pertinença a un determinat estament.

El restabliment del vell ordre que pretenien les monarquies va ser impossible. El passat revolucionari va deixar unes petjades molt profundes a Europa. No tota l’Europa es va comportar igual. Va haver-hi països on el restabliment del vell ordre va ser impossible i en d’altres, d’alguna manera, va ser més senzill.

El Congrés de Viena

El Congrés de Viena (1814-1815) va ser la més gran reunió diplomàtica celebrada a Europa. El domini del congrés va recaure sobre les quatre potències que van derrotar a Napoleó: Gran Bretanya, Imperi Austríac, Rússia i Prússia.

Participants al Congrés de Viena: 1. Arthur Wellesley, 1st Duke of Wellington 2. Joaquim Lobo Silveira, 7th Count of Oriola 3. António de Saldanha da Gama, Count of Porto Santo 4. Count Carl Löwenhielm 5. Jean-Louis-Paul-François, 5th Duke of Noailles 6. Klemens Wenzel, Prince von Metternich 7. André Dupin 8. Count Karl Robert Nesselrode 9. Pedro de Sousa Holstein, 1st Count of Palmela 10. Robert Stewart, Viscount Castlereagh 11. Emmerich Joseph, Duke of Dalberg 12. Baron Johann von Wessenberg 13. Prince Andrey Kirillovich Razumovsky 14. Charles Stewart, 1st Baron Stewart 15. Pedro Gómez Labrador, Marquis of Labrador 16. Richard Le Poer Trench, 2nd Earl of Clancarty 17. Wacken (Recorder) 18. Friedrich von Gentz (Congress Secretary) 19. Baron Wilhelm von Humboldt 20. William Cathcart, 1st Earl Cathcart 21. Prince Karl August von Hardenberg 22. Charles Maurice de Talleyrand-Périgord 23. Count Gustav Ernst von Stackelberg


Principals participants:

  • Àustria va ser representada pel príncep Metternich, el Ministre d’Afers Estrangers, i pel seu ajudant, el Baró Johann von Wessenberg. Mentre les sessions del Congrés eren dins de  Viena, l’Emperador Francesc I va estar regularment informat.
  • Gran Bretanya va ser representada primer pel seu Secretari d’Estrangeria, Viscount Castlereagh; després pel Duc de Wellington
  • Rússia estigué representada pel Tsar Alexander I tot i que la delegació estava formalment dirigida pel ministre d’afers extrangers, el comte Karl Robert Nesselrode. El tsar tenia dos objectius principals: obtenir control de Polònia i promoure la coexistència pacífica de nacions europees.
  • Prússia va ser representada pel Príncep Karl August von Hardenberg, el Canceller, i el diplomàtic Wilhelm von Humboldt. El rei Frederic III Guillem també va anar fins a Viena, tot i que va desenvolupar la seva funció entre bastidors.
  • França, el “cinquè” poder, va ser representat pel seu ministre d’afers estrangers, Talleyrand. Talleyrand ja hi havia negociat el Tractat de Paris (1814) en nom de Lluís XVIII de França

El congrés va començar al maig de 1874. Es va interrompre fins a juny de 1815 (tornada de Napoleó a França, durant els “100 dies”). Acabà al novembre de 1815, amb el tractat més rigorós amb França.
Problemes a resoldre:

  • L’Imperialisme francès: calia evitar l’expansió de França. Ho anomenaven “el perill francès”.
  • S’havien d’evitar noves guerres i aixecaments polítics liberals o camperols.
  • Calia restablir dels governants i les fronteres prèvies a la Revolució francesa i que havien estat canviades per Napoleó.
  • Trobar una solució als conflictes, problemes territorials entre Rússia i Polònia (gran terror a una intervenció russa).
  • Neutralitzar l’opinió popular i el sentiment de malestar popular.

Principis que van inspirar els debats del Congrés de Viena:

  • Instaurar mesurades tradicionals (mitjançant bases tradicionals i bases modernes).
  • Restauració i legitimació dels principis de l’Antic Règim.
  • Establir nous acords, que garanteixin la pau i seguretat europees.
  • Equilibri de forces, mitjançant recompenses territorials.
  • Compliment dels acords, pel que fa a França. Es farà un encerclament de França, per evitar qualsevol intent expansionista.

Acords territorials:
A l‘oest de França s’estableix que cal:

  • Tornar a les fronteres de 1792-1790. Se l’obliga a França a retornar a les fronteres que tenia al 1790.
  • Creació de “estats tap”, o d’un “cordó sanitari”, per bloquejar les fronteres de França.

A l’Europa central:

  • L’Imperi Austríac incrementa el seu control sobre la península itàlica septentrional.
  • Creació de la Confederació Germànica, en substitució a la Confederació del Rin.
  • Prússia passa a controlar els territoris del Rin (marge esquerra): Renània, Palatinat…
  • Rússia exerceix el seu domini sobre Polònia.

L’establiment de la Santa Aliança

Un dels acords bàsic del Congrés de Viena va ser l’establiment del “principi d’intervenció militar”. Era un acord amb la finalitat d’ajudar-se mútuament entre els estats en qualsevol ocasió i lloc, intervenció militar en el cas que algun dels signants es veiés amenaçat per alguna revolució liberal.
Aquesta “Santa Aliança” era l’encarregada de restaurar per la força l’absolutisme allà on fes falta. Se signà al 1815 per tres potències: Àustria, Prússia i Rússia i que posteriorment s’uniran la majoria d’estats excepte l’Imperi Otomà, els Estats Pontificis i el Regne Unit.
A l’acord de 1815 entre les quatre grans potències reunides a Viena tots es comprometen a portar una actuació conjunta enfront de qualsevol intent francès d’ampliar les seves fronteres.

El nou mapa geopolític d’Europa

El nou mapa d'Europa sorgit del Congrés de Viena al 1815

El nou mapa d’Europa sorgit del Congrés de Viena al 1815


El nou mapa polític d’Europa sorgit del Congrés de Viena de 1815 tenia com a principals punts:

  • França havia de tornar a les seves fronteres de 1790.
  • Rússia recuperava territoris polonesos (Ducat de Varsòvia), Romania, Ucraïna, Moldàvia…
  • Prússia, a la zona oriental obtenia territoris polonesos (part de Sajonia) i a l’oest Colònia, Bonn…
  • Àustria, a la zona oriental recuperava la regió del nord dels Carpats, Llombardia i el Veneto. Els Països Baixos Austríacs els havien perdut. Itàlia passava a ser una possessió dominant d’Àustria.
  • Regne Unit, patia escassos canvis però estratègics: obtenia illes per diferents oceans del món: Illa d’Heligoland, Illa de Malta, Illes Jòniques, Colònia del Cap de Bona Esperança, Illa de l’Ascensió, Illa Maurici, Illa Trinitat, Tobago i Santa Lucia, entre unes altres.
  • Restabliment de les divisions dels territoris alemanys i italians.

La nova Confederació germànica:
Unió d’Estats federats. S’institueix una Dieta, sota la presidència austríaca. Els diferents estats havien d’enviar delegats. La Dieta era una assemblea amb seu permanent a Frankfurt. Cada estat mantenia la seva independència en assumptes interns. Quedava prohibit la guerra entre estats de la Confederació. Feia falta el consentiment de tots els estats perquè qualsevol d’ells declarés la guerra a un tercer país.
Durarà fins a 1866, quan va tenir lloc la seva dissolució. És en aquest moment quan es crea la Confederació de l’Alemanya del Nord, creada per Bismarck, molt important per a la futura unificació alemanya.


Lectures per seguir el curs d'Història d'Europa a l'Edat Contemporània:

  1. Europa i el món colonial a finals dels segle XVIII. La Revolució francesa i nord-americana
  2. L'Era napoleònica (1799-1815)
  3. El Congrés de Viena i la Restauració de l'ordre europeu
  4. Canvis socials i transformacions econòmiques: les revolucions industrials i l'expansió del capitalisme
  5. El liberalisme i el nacionalisme al segle XIX
  6. Les revolucions de 1820, 1830 i 1848
  7. L'expansió del gran capitalisme
  8. L'Europa de Bismarck. La consolidació dels Estats nacionals burgesos
  9. Imperialisme i relacions internacionals
  10. La Primera Guerra Mundial
  11. Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial
  12. El nou mapa territorial de l'Europa d'entreguerres
  13. Resposta revolucionària, 1917-1919. Rússia i Alemanya
  14. Els règims democràtics: Gran Bretanya, França i Alemanya
  15. Resposta a la contra, el feixisme: Itàlia
  16. Canvis al sistema imperial. El Proper Orient, India, Japó i Xina
  17. Estats Units, l'era de les pors
  18. La crisi dels 30. Nazisme a Alemanya; estalinisme a la URSS; el nou capitalisme a EUA
  19. Revisió de Versalles i reobertura del conflicte d'Europa
  20. La segona guerra mundial